Història

Sant Feliu Sasserra


Pel que fa a la prehistòria, tan sols es pot dir que s'han trobat 27 peces d'un collaret d'època megalítica a prop de Sant Feliu, en un lloc indeterminat. Sant Feliu fou un d'aquells nuclis rurals nascuts arran de la repoblació medieval.

El Lluçanès estava dividit en dos nuclis: un depenent dels senyors del castell de Lluçà i l'altre creat al voltant de l'antic terme del Castell d'Oristà , pertanyent Sant Feliu a aquest darrer La primera notícia que en tenim és de l'any 946, en què surt citada l'església de Sant Feliu.

En desaparèixer durant el s.XI el castell i la demarcació d'Oristà, Sant Feliu va passar a dependre del castell de Tornamira i probablement de la família de Lluçà, que hi van tenir bastants alous. Un fet important en la història sanfeliuenca és l'existència del castell de Sacicera, que aleshores adquirí entitat pròpia, però amb una jurisdicció molt restringida.

Al s.XV es constituí la baronia del Lluçanès i el 1449 s'establiren dues cúries: una a Perafita i l'altra a Sant Feliu, que en aquell temps era el nucli més poblat del Lluçanès. Després de diversos intents Sant Feliu esdevingué capital de la sotsvegueria del Lluçanès de manera efectiva a partir del 1611 i perdurà fins al decret de Nova Planta.

El 1716 es va desfer la sotsvegueria i tot el seu terme quedà inclòs en el Corregimineto de Manresa. A la fi de la Guerra de Successió i pel fet d'haver-se distingit pel seu austracisme, les forces borbòniques incendiaren la població i s'hi produïren dures represàlies econòmiques.

El poble de Sant Feliu fou un dels escenaris més afectats pels enfrontaments de l'última carlinada (1872-1876). L'any 1936 s'incorporà a la comarca del Bages en la nova divisió territorial que decretà la Generalitat de Catalunya.

Aquesta població fou la capital de la sotsvegueria del Lluçanès des del segle XV fins al Decret de Nova Planta. N'és encara avui dia una de les poblacions principals. Té un terme no gaire gran i moderadament poblat en relació als altres pobles.

Marc Natural


Sant Feliu Sasserra és un municipi de 650 habitants, que pertany administrativament al Bages. Es troba en un indret singular i bell, envoltat de pinedes, alzinars i rouredes, propici als bolets, i esquitxat de fonts. L'economia es basa en l'agricultura, la ramaderia i la indústria. 

És l'accés sud-oest al Lluçanès des del Bages. El territori s'estén a l'entorn de la riera de Relat i no ofereix cap altre nucli urbà que la capital. 

Té, però, nombroses masies. Sant Feliu, com altres llocs del Lluçanès, té una tradició important sobre històries de bruixeria.Sant Feliu Sasserra és un municipi de 650 habitants, que pertany administrativament al Bages. Es troba en un indret singular i bell, envoltat de pinedes, alzinars i rouredes, propici als bolets, i esquitxat de fonts. L'economia es basa en l'agricultura, la ramaderia i la indústria. 

És l'accés sud-oest al Lluçanès des del Bages. El territori s'estén a l'entorn de la riera de Relat i no ofereix cap altre nucli urbà que la capital. 

Té, però, nombroses masies. Sant Feliu, com altres llocs del Lluçanès, té una tradició important sobre històries de bruixeria.

Origen del nom


L'origen del nom del poble s'atribueix al fet que la primitiva església fou edificada damunt una roca anomenada " LA ROCA D 'EN FELIU", i a que el seu carrer MAJOR s'ubicà en una arruga de terreny en forma de serra.

Bruixes i Bandolers


En la memòria popular queden escrites, entre la veritat i la llegenda, les actuacions de bruixes i bandolers, que encara hores d'ara ens corprenen. Dos noms: El Serrat de les Forques i en Perot Rocaguinarda són el record d'uns i altres.

El Serrat de les Forques està situat en un extrem del poble. En aquest indret hi fou penjada l'última de les bruixes catalanes:Na Maria Pujol, dita pel mal nom " la Napa ", natural de Prats de Lluçanès. La vila de Sant Feliu ostentava la Sotsvegueria del Lluçanès i, per aquest motiu, s'hi jutjaven seguint mètodes de l'època, els responsables dels delictes. Les bruixes també s'ajusticiaven en aquest lloc, però no eren cremades sinó penjades. Al Serrat de les Forques hi veiem una característica que recorda el lloc i destaca l'indret des de tot el poble.

Perot Rocaguinarda, bandoler del segle XVII, nascut al Mas Rocaguinarda, al terme d'Oristà, l'any 1582, era conegut en tot el territori com a cap de quadrilla del bàndol "nyerro" de Vic, en lluita amb el bàndol del "cadells". Tot i que els bandolers han estat menyspreats i tinguts per lladres de camí ral, en Rocaguinarda n'és considerat una excepció. Envolta la seva figura un aire indubtablement romàntic. No obstant, el mateix Cervantes diu d'ell que era humanitari i ben intencionat. Les runes del Mas Rocaguinarda, conserven inscripcions atribuïdes al propi bandoler.

Darrera actualització: 9.08.2018 | 11:28
Darrera actualització: 9.08.2018 | 11:28