Fira de les Bruixes
- Díptic de la Fira de les Bruixes (1,27 MB)
Web Fira de les Bruixes
ACCIONS TEATRALS
Nit del 31 d'octubre
23:00h - Plaça de l'Església l'associació Juvenil Q-fois presenta l'espectacle Homeòstasi i tot seguit, Orquestra Mitjanit
Dia 1 de novembre de 2011
Durant tot el dia, podeu trobar, pels carrers del nucli antic, actuacions teatrals relacionades amb la bruixeria. Amb tot el respecte que es mereix, fem una revisió teatral lliure de la història de les bruixes i del Serrat de les Forques, que vol ser un homenatge a totes aquelles dones que varen ser mortes injustament.
Sant Feliu Sasserra
Per més informació: www.firabruixes.cat
Al segle XVII es produeixen uns canvis importants en la societat europea. La monarquia i la noblesa volen aconseguir un poder absolut.
Tot allò que pugui fer ombra a aquest poder, com per exemple la bruixeria, serà perseguit i reprimit.
Al Lluçanès ni l’Església ni la Inquisició perseguiren la bruixeria sinó que foren el Consell i Jurats del terme els encarregats de fer-ho. Així, en l’assemblea que tingué lloc pel novembre de 1618 s’explica que a Sant Feliu Sasserra havien trobat tres dones bruixes; en Cosme Soler, anomenat “en Tarragó”, actuant com a descobridor de bruixes havia identificat na Gallifa, na Marquesa Vila i na Montserrada Fàbregas com a tals. Aquesta última anomenada “Graciana” havia estat majordona del rector de Gaià i quan fou detinguda exercia el mateix càrrec en el casal dels Sala de Sant Feliu.
|
XI FESTA BRUIXA Dilluns, dia 31 d’octubre de 2011 La nit del dia 31, a la Plaça de l’església, se celebrarà els 11 ANYS d’aquesta festa. |
|
XII FIRA DE LES BRUIXES Dimarts, dia 1 de novembre de 2011 |
I – ESCENES TEATRALS
Durant tot el dia, podeu trobar, pels carrers del nucli antic, actuacions teatrals relacionades amb la bruixeria. Amb tot el respecte que mereix, fem una revisió teatral lliure de la història de les bruixes i del Serrat de les Forques, que vol ser un homenatge a totes aquelles dones que varen ser mortes injustament.
II – SAMANIATS
Honors, balls i èxtasis de les bruixes en honor del boc. Actuacions de les bruixes petites i de les grans.
III – RUTES GUIADES
Passejada pels voltants de Sant Feliu. Explicacions sobre els afers de bruixeria del segle XVII i la seva relació amb la nostra vila. Matí, a les 12 - Sortida a l'Ateneu, inscripcions al punt d'informació.
IV - VISITA AL CENTRE D'INTERPRETACIÓ
Durant tot el dia
Als voltants del s.XVI - XVII a Sant Feliu Sasserra s’esdevingueren una sèrie de fets escabrosos relacionats amb la bruixeria. Moltes dones foren acusades injustament i moriren a la forca.
Ha passat molt temps des d’aleshores però no ho volem oblidar. Avui, més que mai, tenim ganes de parlar-ne, de denunciar la injustícia, de donar-ho a conèixer. Ës per això que des de fa DOTZE anys la fira que habitualment se celebrava el dia de Tots Sants a la vila s’ha convertit en una festa per a elles, les nostres bruixes. Una manera per continuar amb el patrimoni cultural del nostre municipi i pobles veïns.
La festa té una durada de dos dies. L'inici de la Fira de les Bruixes té lloc la nit del 31 d'octubre a la Plaça de l'Església. És la Invocació de la Festa
El dia 1 de novembre els carrers del poble s’omplen a gom a gom. Les parades d’artesans, les tarotistes, la decoració de les façanes de les cases, la taverna esòterica i els múltiples personatges caracteritzats que es passegen per Sant Feliu, ens traslladem als temps passats.
En parlar de bruixes, generalment la fantasia i la llegenda es barregen amb la realitat històrica. Vells papers, però, ens mostren la bruixa catalana dels segles XVI i XVII.
Al Lluçanès ni l'església ni la inquisició perseguien la bruixeria sinó que foren el Consell i Jurats del terme els encarregats de fer-ho. Així en l'assemblea que tingué lloc pel novembre de 1618 s'explica que a Sant Feliu Sasserra havien trobat tres dones bruixes; en Cosme Soler, anomenat en Tarragó, actuant com a descobridor de bruixes havia identificat na Gallifa, na Marquesa Vila i na Montserrat Fàbregas com a tals. Aquesta última anomenada la Graciana havia estat majordona del rector de Gaià i quan fou detinguda exercia el mateix càrrec en el casal dels Sala de Sant Feliu.
Més endavant la vila de Sant Feliu fou seuí la Sost-vegueria del Lluçanès i, per aquest motiu, s'hi jutjaren seguint els mètodes de l'època, els responsables de delictes així com les bruixes. Al Serrat de les Forques, indret situat en un extrem del poble hi fou penjada el 8 de gener de 1767 l'ultima de les bruixes catalanes: na Maria Pujol, dita pel malnom La Napa, natural de Prats de Lluçanès.
Fotografies picasa
